La conservació-restauració del segle XXI treballa un patrimoni cada vegada més insòlit i divers. La professió s’enfronta a nous reptes, incloent-hi tipologies i materials recents, i s’endinsa en un canvi de paradigma que afecta de manera transversal tot el sector. Això obliga tots els professionals que treballen en béns culturals a adoptar noves metodologies de treball, recolzades en l’estudi científic i en els avenços tecnològics.
La globalització, la necessària tendència a la sostenibilitat, els nous materials, els formats atípics i els efímers, les col·leccions singulars o els espais patrimonials, entre d’altres, transformen les especialitats i en fan aparèixer de noves, fomenten intervencions interdisciplinàries fins ara poc explorades, i amplien els camps de formació i de recerca tradicionals.
La creixent maduresa de la professió, guiada pel seu codi deontològic, ha de permetre als conservadors-restauradors adaptar-se a aquest nou paradigma i ser capaços de garantir la salvaguarda de tot aquest patrimoni. Per això, és imprescindible donar a conèixer els projectes que duen a terme els professionals d’especialitats al marge de la tradició acadèmica o amb una presència més limitada en els plans d’estudis actuals.
Aquesta edició de la Reunió Tècnica recupera el format presencial, després de l’aturada provocada per la COVID. També reprèn la idea d’utilitzar l’espai del Disseny HUB Barcelona com a seu física. Malgrat tot, però, aquesta no serà una edició clàssica. L’organització ha decidit expandir el congrés i incorporar-hi el format virtual de l’última edició, que va tenir molt bona acceptació; així s’amplien les possibilitats d’assistir al congrés i seguir-lo i, per què no dir-ho, es dona més visibilitat a una Reunió Tècnica ja plenament consolidada.
Esperem que la XVII Reunió Tècnica, en format híbrid, sigui un espai per compartir experiències i coneixement entre tots els agents implicats en la salvaguarda del patrimoni i que obri els ulls a noves formes d’entendre la conservació-restauració del patrimoni.
Lliurament de la documentació. Acreditacions
Benvinguda a càrrec de la cap de col·leccions del Museu del Disseny – Disseny HUB Barcelona, Teresa Bastardes, i de la presidenta de CRAC, Mercè Gual.
Elena de la Rosa Regot.
Plásticos en fotografía. Desarrollo de un manual práctico en línea.
Martha Helga López, Enrique Radigales y Pedro Soler.
La salvaje experiencia de usuario y el desafío interactivo
Sessió de pòsters i pausa-cafè (FOYER)
Lorena Soria Iñiguez i Laura Oliver Cebolla.
La presencia de síndrome del vinagre en patrimonio cinematográfico: estudio de los diferentes tratamientos aplicados
Sigrid Remacha Acebrón i Ana Pastor Pérez.
Reflexions al voltant d’una conservació més social i participada: el cas de l’Hospital de Cartró de la Vall Fosca
Pausa-dinar. Visita a les reserves del Disseny HUB Barcelona
Sergio Rodríguez Beltrán.
Més enllà de la vida, l’art: nous reptes per a la preservació d’art contemporani abordats a partir de l’art biomedial
Ana Casal, Mariana Kalho i Sandra Piris.
El Museu de l’Art Prohibit: una col·lecció singular. La gestió de la conservació preventiva en la creació d’un nou museu
Xènia Aymerich Núñez de Arenas.
La conservació de les col·leccions de ciències naturals: un calaix de sastre pendent d’endreçar
Miguel Ángel Díaz Reyes.
Metodología para la investigación del diagnóstico del patrimonio cultural y natural.
Maria del Carmen Galvín Martínez.
Estudio, manejo y conservación de cabello y restos de órganos procedentes de la fosa común de la Guerra Civil Española nº 126 del cementerio municipal de Paterna (Valencia)
Rosa Cardona i Mariona Bruzzo.
Decepcions projectades. Una aproximació a la teoria de la restauració cinematogràfica i un estudi de cas: la gestió del color en la restauració de La montagne infidèle (Jean Epstein, 1923)
Caridad de la Peña, Xavier Rossell, Xènia Aymerich i Marina Rull.
Dos braus fora de plaça
Sessió de pòsters i pausa-cafè (FOYER)
Mireia García García-Cairó.
Inventari, desamiantatge i restauració de l’antic centre emissor de Ràdio Andorra (1939-1981)
Rita Gil Macarrón, Aída Sánchez López, Natalia Villota García, Àngel Garvía Rodríguez i Mónica Vergés Alonso
Restauración de dibujos preparatorios para taxidermia científica: los hermanos Benedito en el Museo Nacional de Ciencias Naturales
Pausa-dinar. Visita a les reserves del Disseny HUB Barcelona
Conferència final a càrrec de Salvador Muñoz Viñas.
Taula rodona: l’evolució de les especialitats en Conservació-Restauració
Clausura del Congrés
Restauració funcional d’una Clepsidra Bernard Gitton
Excavadora Bucyrus (1922), Museu de les Mines de Cercs (MMCERCS)
La cultura material de la Guerra Civil espanyola. La conservació i restauració d’una cartutxera amb munició provinent de Lemoatx, Lemoa, Bizkaia.
Conservació i preparació de material paleontològic, un desafiament constant
La conservació-restauració i la documentació de la fonoteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB)
Nuevos patrimonios derivados de la memoria trágica y retos para su conservación-restauración
Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art urbà de Ripollet (Barcelona)
Caracterització acústica, microestructural i mecànica dels aliatges d’alumini de fosa: aplicacions artístiques des d’una perspectiva conservativa (ALIA-SO)
Conservación de fotografía: un día cualquiera
PLA proMAT: una proposta per elaborar un Pla d’Autoprotecció per a la col·lecció en situacions d’emergència
Conservación y caracterización de materiales en la colección de papiros Palau Ribes
El patrimonio en tiempos de las redes sociales y las redes sociales como patrimonio