La conservació-restauració continua evolucionant en aquest segle XXI, treballant amb patrimoni cada vegada més insòlit i divers. La professió emprèn nous reptes i s’enfronta a tipologies i materials recents, endinsant-se en un canvi de paradigma que afecta transversalment a tot el sector i ens obliga a emprendre noves metodologies de treball, recolzades en l’estudi científic i els avenços tecnològics.

La globalització, la necessària tendència a la sostenibilitat, els nous materials, els formats atípics, els efímers, les col·leccions singulars o els espais patrimonials entre d’altres, fan evolucionar les especialitats i els treballs interdisciplinaris, ampliant els camps de formació i d’investigació tradicionals.

La creixent maduresa de la professió, guiada pel seu codi deontològic, ha de permetre als conservadors-restauradors adaptar-se a aquest nou paradigma i ser capaços de garantir la salvaguarda de tot aquest patrimoni. Per això, és imprescindible donar a conèixer els projectes que duen a terme els professionals d’especialitats al marge de la tradició acadèmica, o amb una presència més limitada en els plans d’estudis actuals.

Així doncs, la XVII Reunió Tècnica va dirigida a totes i tots els conservadors-restauradors i perfils professionals afins, interessats en les especialitats singulars, sigui pels materials o les tipologies tractades, i que, molt sovint, no han tingut uns canals de difusió prou consolidats.

Quins són alguns dels nous reptes amb els quals es troba la professió?

• El tractament de materials recents o poc estudiats: el paradigma dels plàstics.
• Col·leccions o béns patrimonials singulars: l’art contemporani, l’art multimèdia, els registres sonors, fotogràfics i audiovisuals, el material cientificotècnic, l’arquitectura prefabricada de cartró, el material etnològic, l’orfebreria, els vitralls, els efímers en paper, els materials d’indumentària i moda,  el mobiliari i el  disseny  industrial.
• Treballar per una conservació-restauració més eficaç i sostenible: la consolidació de la conservació preventiva i l’aparició del concepte de la preservació del valor simbòlic dins la teoria contemporània de la restauració del 2004, que introdueix la urgència d’elaborar nous programes de gestió.
• La conservació i el manteniment dels objectes en moviment o en ús, des de l’art cinètic, el patrimoni religiós  fins al patrimoni científic i industrial.
• La gestió dels materials perillosos continguts en les col·leccions del segle XX, com l’amiant, el plom o l’arsènic.
• L’elaboració de plans d’emergència per a les col·leccions singulars.

questa trobada tècnica és una finestra oberta als professionals de la conservació-restauració de totes les especialitats per exposar treballs d’investigació, recerques i intervencions. Un espai per compartir experiències i reptes amb la voluntat de donar visibilitat a una realitat transversal i plural, fomentant el debat crític dins d’una estratègia global pel reconeixement de la professió. Des de la CRAC creiem que és una oportunitat única per conèixer i difondre nous recorreguts en l’àmbit laboral i d’investigació acadèmica.

Les comunicacions s’organitzaran en tres blocs:

• 30 de setembre 2022 — Data límit d’acceptació dels resums
• 20 de novembre 2022 — Selecció de les contribucions i comunicació als autors
• 15 de febrer 2023 — Entrega dels manuscrits
• Febrer | maig 2023 — Revisió del comitè científic